Castell de Sant Martí (o de Centelles)

El castell de Sant Martí és, en realitat, l’antic castell de Sant Esteve, que ja existia l’any 898, quan es documenta per primera vegada. Aleshores formava part de la xarxa de castells termenats del comtat d’Osona. Va prendre el nom de Centelles quan la nissaga aristocràtica d’aquest nom, originària de la casa forta d’aquest nom situada als peus del castell (“Sentelias”), va convertir-lo en la seva residència principal. El castell va ser volat durant les Guerres Carlines, i els vestigis que en resten són, bàsicament dels segles XIV-XV. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Castellar de Dalt

Masia de grans dimensions que es troba dins d’una propietat que engloba el mas Castellar de Baix, les Pujades i el Fabregà, tot ocupant les estribacions superiors dels Cingles de Bertí. És un edifici, de caire agrícola i ramader, de planta rectangular amb diversos cossos afegits, un a cada costat i el de façana al sud lleugerament més avançat, al voltant d’una petita era enllosada. El seu origen es troba en la casa forta de Castellar, documentada al segle XII, raó per la qual està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.

Conjunt parroquial de Sant Martí

El conjunt parroquial de Sant Martí està format per l’església (segles XI-XVII), la rectoria adossada (asegle XVIII) i el clos del cementiri. A un dels extrems del conjunt, al costat de l’església, es troba la capella neogòtica dels comtes de Centelles, construïda a finals del segle XIX pel culte a la Marededéu del Castell (actualment s’hi venera una reproducció, l’original és al Museu Episcopal de Vic) i, a la planta baixa, enterrar-hi diversos membres de la família comtal. El conjunt és Bé Cultural d’Interès Local.

Conjunt parroquial de Sant Pere de Valldaneu

El conjunt parroquial de Sant Pere de Valldaneu, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, està format per l’església de Sant Pere (segle XI), les sepultures monumentals del mas Castellar (segles XV-XVI) situades dins del perímetre de la sagrera medieval i el cementiri modern; en aquest es troba el clos funerari de la família Senties, amos del mas Oller de la mateixa parròquia, de l’any 1924. Al costat de l’església també es troba el massa Esglésies, que rep el seu nom medieval del temple proper, tradicionalment unit al mas Valldaneu, el principal de la vall i situat ben a prop també.

Sant Miquel Sesperxes

L’església de Sant Miquel Sesperxes, Bé Cultural d’Interès Local, és un temple d’una sola nau amb voltes i cúpula d’obra cuita acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. Els seus orígens són medievals (segles XI-XII), però l’edifici actual fou reconstruït a iniciativa dels parroquians durant els segles XVII-XVIII.

Pont de l’Abella

El Pont de l’Abella és una obra monumental de l’any 1746 que va tenir com a objectiu substituir l’antic gual que, des del camí ral de Barcelona a Vic, travessava fins aleshores el riu Congost. Es tracta d’un pont de tres arcades sobre el riu construït en pedra calcària local. A prop del Pont de l’Abella es poden veure les restes del camí empedrat de l’Abella, el camí d’origen romà (segles II-III dC) que remuntava la vall del Congost. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.

Dipòsit de RENFE

Catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, aquest element del patrimoni industrial és el testimoni de l’arribada del ferrocarril a Sant Martí de Centelles a finals del segle XIX. Els trens, que aleshores eren de vapor, necessitaven recàrregues freqüents d’aigua mitjançant dipòsits com aquest, situats arran de les vies. El dipòsit de l’estació de Sant Martí és una de les poques infraestructures d’aquesta mena que han arribat fins als nostres dies

Molí de l’Abella

El molí de l’Abella té el seu origen al segle XII, si no abans, i és un testimoni dels orígens del veïnat de l’Abella, ja que aquest es va formar a partir d’una concentració de molins fariners i drapers, a més d’una farga. El conjunt, tot i que no funciona, conserva la bassa que acumulava l’aigua que feia de força motiu i la resta d’aparells interiors. És un altre Bé Cultural d’Interès Local del nostre municipi.

Forns de Calç de l’Oller

Aquests forns són el vestigi monumental d’una indústria productora de calç que, fins al primer terç del segle XX, va proporcionar material de construcció sobretot pels eixamples d’estiueig que, segons els canons arquitectònics modernistes i noucentistes, proliferaven a tots els pobles de la línia de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà. Els forns també foren l’escenari de l’assassinat de tres membres de la família Senties l’any 1936, un dels fets més dramàtics de la Guerra Civil al nostre municipi juntament amb els Fets de la Creu del Pou.

Jaciment arqueològic de Sant Julià de Valldaneu

El jaciment arqueològic rep el nom dels vestigis de l’església de Sant Julià. Documentada a principis del segle XI, es tracta d’un edifici d’una sola nau i capçalera rectangular, que mostra a l’interior la divisió en tres espais característica de les esglésies preromàniques: na, cambril i altar. Desapareguda durant segles, fou localitzada, excavada arqueològicament i restaurada entre els anys 2014-2018. És Bé Cultural d’Interès Local.

La Creu del Pou

La Creu del Pou recorda un dels moments més tràgics de la nostra història. Es troba al lloc on l’any 1937 foren assassinats diversos pagesos del nostre municipi en el context polític extremadament tens a Catalunya previ als Fets de Maig.

Espai Màrius Torres

A l’Hostal Rural Mas Blanc de Sant Martí de Centelles es troba, a més, l’únic espai interpretatiu del municipi, l’Espai Màrius Torres, dedicat a la vida i obra d’aquest poeta (1910-1942), que va fer estades al mas Blanc mentre estava ingressat al sanatori de Puig d’Olena (Sant Quirze Safaja) per la malaltia pulmonar que patia. L’Espai Màrius Torres està format pel centre d’interpretació, un espai interior, i per l’itinerari exterior que recorre diversos indrets a la rodalia del Mas Blanc que apareixen en l’obra de Màrius Torres. L’Espai Màrius Torres forma part d’Espais Escrits-Xarxa del Patrimoni Literari Català.