Portada > El Municipi > Sant Martí de Centelles > El terme municipal

El terme municipal

El terme

El municipi de Sant Martí de Centelles conforma el límit més meridional de la comarca d’Osona i es troba situat a la província de Barcelona. S’estén a la dreta del riu Congost, amb una extensió de 25,70 Km2, i amb una altitud mitjana sobre el nivell del mar de 722 m.

El terme està distribuït en diferents altiplans diferenciats: la part alta es centra en l’antiga parròquia de Sant Martí que ha donat nom al terme i que és travessada per la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines (C-1413); la part baixa està centrada en el nucli de l’Abella i l'antiga parròquia de Sant Pere de Valldaneu, que tenen com a límit oriental el riu Congost

L’ocupació humana es troba disseminada en els territoris de les antigues parròquies de Sant Miquel, Sant Pere i Sant Martí. En canvi, a la part baixa del municipi, al costat del riu Congost i limitant amb la població d’Aiguafreda, es troba el veïnat de l'Abella, nucli urbà del municipi.

Entorn geogràfic

El municipi de Sant Marti de Centelles es situa a la riba esquerra de la capçalera del riu Congost, abarcant la perllongació de les estribacions occidentals del massís del Montseny i ocupant des de la Vall del Congost i els Cingles de Bertí fins a la Costa de Centelles.

El cim més elevat del municipi és el Puig Oriol (980 m), situat a l’oest del terme municipal; a prop seu es troba el Turó del Castell o Agullola de Sant Martí (855 m d’altitud), conegut per la ubicació del castell del Centelles. El terme presenta altres cims destacats com el Puig Fred (922 m), el Turó del Fabregar (912 m), el Coll de Nou (900 m) i els graus dels Cingles de Bertí coneguts com la Trona, els Castellets i Can Tres Quarts.

El curs fluvial més important és el riu Congost que rep les aigües que provenen dels espadats de ponent del Montseny, formades per les rieres de Vallossera, Avencó i Martinet. Altres afluents menors dins del municipi són el Torrent d’en Vila, el torrent de la Rectoria i de l’Oller, el torrent de Valldeneu i el Sot de la Guillota.

En general, el clima de Sant Martí de Centelles és mediterrani típic amb hiverns suaus i estius calorosos, però l’impediment natural de les diverses zones muntanyoses porta a temperatures contrastades que provoquen certa variació tèrmica. Totes aquestes característiques han donat lloc al desenvolupament d’un bosc de pins a les parts més baixes i d'alzines i roures a partir dels 800 m. El sotabosc és típic de brucs i bolles, amb escassa presència de boix.

Fora del nucli urbà de l'Abella, la instal·lació humana a les zones rurals ha repartit històricament el territori entre els camps de conreu, propers a les explotacions agrícoles-ramaderes, i la massa forestal d’alzinar i pineda, que abans havia estat de roure.

Els veïnats

A trets generals, el terme de Sant Martí de Centelles disposa de dos nuclis de sòl urbà amb un desenvolupament urbanístic desigual. Un és el sector de l’Abella, a la part baixa, i l’altre el sector de les Comes, situat a la part alta.

El nucli urbà és el poble de l’Abella, creat entre els segles XVI-XVIII entorn del camí ral, uns molins i el mas Abella. El seu creixement es va fer pel sector del pla de Sant Jaume, on es troba una capella erigida entre els segles XVI-XVII. Amb al construcció de la línia del ferrocarril a finals del segle XIX es va desvetllar un creixement urbanístic al sector de l’Oller, on es va desenvolupar la colònia d'estiueig del mateix nom.

A prop del nucli urbà hi ha la demarcació de Sant Pere de Valldaneu, estructurada al voltant d’un grup de masos històrics com el mateix Valldaneu, l’Oller, ca n’Esglésies i el Castellar de Dalt.

La parròquia de Sant Martí, també coneguda com a sector de les Comes, constitueix l’altre zona urbana del municipi. Tot i que estructuralment es segueix organitzant en base un poblament dispers i les seves masies són força nombroses, moltes van ser deshabitades i altres es van convertir en cases de segona residència a la segona meitat del segle XX. Les masies més enlairades són el Fabregar i la Rovira dels Cerdans, mentre que la majoria dels masos habitats es troben al costat de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, com el Pujol, la Serra, la Viladevall, el mas Pou, mas Blanc, mas Aliguer i el grup de cases del Racó de la Font.

El Pla de la Garga i la parròquia de Sant Miquel Sesperxes també presenten un hàbitat dispers amb masos com el Febrer, el Presseguer, el Montpar i diversos petits establiments rurals, antigues masoveries d'aquells masos més grans.

Les comunicacions

El municipi es troba estructurat al voltant de dos eixos de comunicació que discorren paral·lels. L’eix principal el forma la carretera C-17 i permet la comunicació més immediata del nucli de l’Abella amb els municipis del Vallès Oriental situats al sud. Per dirigir-se cap al nord, cap a Osona, l’accés s’ha de realitzar a través del nucli urbà del municipi veí d’Aiguafreda.

Un segon eix el forma la carretera C-1413, antic camí de Sant Feliu de Codines a Centelles. Aquest permet la comunicació de les diverses masies disperses i els petits nuclis com la parròquia de Sant Martí de Centelles i les Comes, Sant Miquel Sesperxes o el Racó de la Font cap a Centelles al nord o cap a Sant Quirze de Safaja, Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui o Moià, al sud.

La resta del territori s’organitza en petits camins que comuniquen les masies, entre els quals n'hi ha d'històrics.