Història

La prehistòria

L’ocupació de l’actual terme en temps prehistòrics ve evidenciada per l’abundant dispersió de material lític i per la presència del dolmen del Duc, megalit situat en un petit turó a la riba dreta del riu Congost. El dolmen continua la línia de monuments megalítics de la Serra de l’Arca d’Aiguafreda, a la riba oposada del Congost. Tanmateix, encara es desconeixen els espais d’habitat d’aquests primers grups humans i el seu camp d’actuació.

L’època romana

La manca tant de troballes com de recerques específiques fan que hi hagi un desconeixement total de la història local fins a l’època romana, i encara de manera molt limitada. Certament, el paper de la vall del Congost com a zona de pas en època clàssica ve evidenciada per la troballa del conjunt de sis mil·liaris de les Canes i un tram de via romana, ambdós al municipi de Centelles, del segle II d.C. L’excavació arqueològica efectuada en el Pont de l’Abella, tot i que va permetre documentar part d’un camí empedrat que podia haver estat al mateix lloc per on es situava l’itinerari del camí romà, no va ser concloent, ja que la via hauria sofert diverses fases i reparacions en èpoques posteriors.

Els períodes medieval i modern 

L’actual terme municipal entra en la història escrita l’any 898 amb motiu de la consagració de la parròquia de Sant Martí del Congost (Aiguafreda), a la qual se li adscriuen la capella del castell de Sant Esteve (després dels Centelles o Sant Martí) i els assentaments rurals de Noctebona, Casulas, Sentelias, Balona, Mammola, valle Asenaria, villare Ninfridi, i villare Rigbaldo; tots situats en el terme municipal. A la mateixa època també s’esmenta el vilar Danihelis. De fet, l’actual municipi de Sant Martí es va formar amb la unió de tres parròquies d’origen medieval: Sant Pere de Valldaneu, Sant Miquel Sesperxes i Sant Martí de Centelles. Totes tres estaven incorporades, pel que fa a la jurisdicció civil, en la baronia i després comtat (1599) del castell dels Centelles. Així, a partir dels segles IX-XII, el territori i la seva gent quedaren enquadrats en una doble xarxa eclesiàstica i castral que perdurà fins al segle XIX, quan la disgregació del comtat donà origen al municipi contemporani. En el terme de Sant Pere de Valldaneu, centrat entorn de la capella de Sant Jaume, es va anar creant a partir de la Baixa Edat Mitjana el veïnat de l’Abella, actual nucli urbà del municipi.

La parròquia de Valldaneu va rebre el seu nom del “vilar de Daniel” ("vilar Danihelis") documentat cap a l’any 900. L’assentament primerenc va convertir-se en el cap d’un districte parroquial amb la construcció de l’església de Sant Pere, documentada per primera vegada l’any 1007. Durant l’Edat Mitjana, el poblament fou fonamentalment dispers, en forma de masos (Valldaneu, L’Oller, Castellar, Esglésies, etc.). A partir dels segles XV-XVI, a l’extrem septentrional de la parròquia, es va desenvolupar el nucli de l’Abella, entorn d’uns molins hidràulics i del mas Abella-Vila.

L’església parroquial de Sant Miquel Sesperxes es documentada des del segle XII centrant un terme extès per la part sud del Pla de la Garga. Aquest es completa amb els masos del Presseguer, el Febrer i un ampli conjunt de masies situades al peu de l’antic camí de Sant Feliu de Codines.

La parròquia que donà nom al municipi contemporani es troba en el sector septentrional del terme, sota mateix del castell dels Centelles, centre de la baronia homònima. La parròquia ja existia l’any 1031 i estructurava una extensa demarcació entorn de l’antic camí de Santa Coloma de Centelles a Sant Feliu de Codines a Centelles. El nom de la parròquia i, per consegüent, de l’actual municipi provenen de la “villa Sentilias”, antic assentament rural situat en les immediacions de la parròquia, de la qual prengueren nom successivament el llinatge dels Centelles, el castell que senyorejaren (abans dit de Sant Esteve) i, a partir del segle XVI, la vila de Santa Coloma ara Centelles. El poblament, sempre dispers i en forma de masos, comprenia nombroses cases, a vegades agrupades però sense arribar a formar nuclis, com en el cas del Racó de la Font o el veïnat de les Comes. Moltes masies són d’origen medieval, amb afegits de cases i masoveries vinculades a la reorganització del poblament medieval dels segles XVII i XVIII.

El municipi contemporani 

En crear-se al 1834 els partits judicials, el comtat de Centelles es partí. Les cinc parròquies del comtat i batllia de Centelles es segregaren i Sant Martí de Centelles, amb Sant Miquel Sesperxes; Sant Pere de Valldeneu, amb l’Abella; i Sant Fructuós de Balenyà, amb els Hostalets,s’incorporaren al partit judicial de Vic. A principis dels 40 es creà el municipi de Sant Martí-Valldeneu-Balenyà, que es dividí de nou el 1845, quedant Sant Martí i Valldeneu com a municipi de Sant Martí de Centelles, essent el seu primer alcalde Francesc Pou. El 1842, el municipi tenia 542 habitants.

El veïnat de l’Abella: la creació del nucli urbà actual 

El nucli de l’Abella va néixer entorn d’uns molins hidràulics i un mas anomenat Abella (Apilla), que es documenten a partir del segle XII entre la riba esquerra del riu Congost i el camí ral (antiga via romana) de Granollers a Vic. L’any 1433, els Abella es van traslladar a Granollers, venen el mas, l’hostal adossat i els molins a Bartomeu Vila. Els Vila foren els veritables impulsors del nucli mitjançant establiments que donaren lloc a la carnisseria, ferreria i molins drapers. El nucli es va bastir entorn de la plaça major, situada a la confluència dels camins del Congost (convertit en Carrer Nou) i de Valldaneu, on encara avui hi ha cases dels segles XVI, XVII i XVIII. Durant la Guerra de Successió (1705-1714), el veïnat de l'Abella va ser cremat pels castellans, que també van destruir la capella de Sant Jaume, situada originalment  a la plaça i reconstruïda després de la guerra en el seu emplaçament actualment més elevat sobre el camí. EL’any 1740 es va construir el pont de l’Abella sobre el Congost com a pas alternatiu a la palanca o gual situat abans aigües amunt, fet que va propiciar encara més el desenvolupament del nucli i la seva connexió amb el veïnat d’Aiguafreda a l’altra banda del riu. L’Abella, doncs, entrà en la contemporaneïtat com un veritable nucli de serveis del camí ral.

El nucli de l’Abella va experimentar la següent embranzida amb l’arribada de les comunicacions modernes: la carretera a mitjan segle XIX i, sobretot, el tren l’any 1876. La millora de la comunicació amb Barcelona propicià l’assentament d’estiuejants i la creació de la Colònia Oller a principis del segle XX. Impulsada per l’amo de l’antic mas homònim, la Colònia es va estucturar com una petita ciutat-jardí que disposava de tots els serveis, piscina i restaurant primer i, després de la guerra civil, de la capella de Nª Sª dels Àngels. El 1921 va arribar la corrent elèctrica i el 1929 l’electrificació de la línia del ferrocarril. Després d’un creixement a ritme lent experimentat a la segona meitat del segle XX, tant el nucli de l’Abella com el sector de la Colònia Oller es desenvoluparen en el marc del boom constructiu de principis del segle XXI i acabaren formant un nucli urbà, tot i que de dimensions modestes, continu